IV Concentració Nootka-Kayak a Vilanova i la Geltrú

Avui és 29 de novembre, ara són les 7 del matí, estic a l'habitació 303 de l'hotel Cèsar i sento el brunzit del mar, i el soroll de la pluja, una mala premonició. Quan obro la cortina de la finestra, les meves sospites es confirmen, avui no serà un dia de competició, el cel està gris, plou una mica, i el mar està molt revoltat.

Primer, esmorzar, ens troben tots a 2 quarts de 9 i fem un àpat lleuger, el tema de conversa és: Què farem? hi haurà open o no. Aquestes preguntes i d'altres es resolen quan cap a les nou ens trobem amb tota la colla en una terrassa a prop de l'estació nàutica. En Jaume ens comenta, "no hi ha Open a causa del mal temps, però farem 'surf' a les onades". No hi ha massa queixes, ans al contrari, tots hi estem d'acord, el dia que s'havia aixecat gris, de cop ha canviat de tonalitat.

Ens equipem, baixem els kayaks a tocar de l'aigua i en Jaume dóna una breu lliçó magistral. Ara, ja tots a l'aigua.

Bé, això de tots a l'aigua, no es ben bé així, anem entrant i sortint, perqué el mar està prou fort perqué o bé quedem esblanats o bé el mar ens fa fer una capitomba i hem de sortir empenyent, o millor dit empesos o estirats pel kayak, perquè nedar, el que es diu nedar, és mes aviat complicat.

Sempre hi ha gent que despunta i es fa notar, perquè en saben, com en Jaume o

perquè no volen sortir de l'aigua

Ara ja és la una, recollim el kayaks i tots i totes cap a les dutxes. Com s'agraeix l'aigua calenta de la dutxa després d'una sortida com la d'avui.

Tots estem molt cansats, però contents. Ara bé el millor, el merescut dinar, després d'una jornada de kayak com aquesta, una "Fideua" és un àpat que es posa de meravelles, i després la tertúlia, "que si jo t'he vist bé", "que si una sortida el 28", "Os.. tu quant temps sense veure'ns", en fi el que és una reunió de palistes que ens veiem i parlem de tant en tant.

Finalment, en Jaume va sortejar material de kayak, i l'anècdota va ser que els premis, com sempre, van anar a parar a la gent del club de Lloret de Mar. Un pensament sense mala intenció: I, si canvio de club i me'n vaig amb ells? sempre tenen premis a Tarragona a Vilanova i, ¿on més?.

L'activitat va continuar a la botiga d'en Jaume mirant un vídeo i més coses, però raons familiars manen, i jo vaig deixar la concentració amb unes excel·lents sensacions i un bon cruiximent de muscles i ossos. Avui és diumenge 30, i són vora les 10 de la nit, i encara tinc un bon cruiximent a l'esquena, les espatlles ....

Finalment els agraïments: En primer lloc per a en Jaume, per haver-ho organitzat, en segon lloc agrair a tots el fet que hi anéssiu, i que hi participéssiu, i molt especialment a en Litus i a en Miquel per fer-me arribar les fotos que acompanyen aquest text.

Accés al àlbum d'en Miquel d'on s'han extret les fotos d'aquest document





Ens veurem a l'aigua