IV Concentració Nootka-Kayak a Vilanova i la Geltrú

Avui és 29 de novembre, ara són les 7 del matí, estic a l'habitació 303 de l'hotel Cèsar i sento el brunzit del mar, i el soroll de la pluja, una mala premonició. Quan obro la cortina de la finestra, les meves sospites es confirmen, avui no serà un dia de competició, el cel està gris, plou una mica, i el mar està molt revoltat.

Primer, esmorzar, ens troben tots a 2 quarts de 9 i fem un àpat lleuger, el tema de conversa és: Què farem? hi haurà open o no. Aquestes preguntes i d'altres es resolen quan cap a les nou ens trobem amb tota la colla en una terrassa a prop de l'estació nàutica. En Jaume ens comenta, "no hi ha Open a causa del mal temps, però farem 'surf' a les onades". No hi ha massa queixes, ans al contrari, tots hi estem d'acord, el dia que s'havia aixecat gris, de cop ha canviat de tonalitat.

Ens equipem, baixem els kayaks a tocar de l'aigua i en Jaume dóna una breu lliçó magistral. Ara, ja tots a l'aigua.

Bé, això de tots a l'aigua, no es ben bé així, anem entrant i sortint, perqué el mar està prou fort perqué o bé quedem esblanats o bé el mar ens fa fer una capitomba i hem de sortir empenyent, o millor dit empesos o estirats pel kayak, perquè nedar, el que es diu nedar, és mes aviat complicat.

Sempre hi ha gent que despunta i es fa notar, perquè en saben, com en Jaume o

perquè no volen sortir de l'aigua

Ara ja és la una, recollim el kayaks i tots i totes cap a les dutxes. Com s'agraeix l'aigua calenta de la dutxa després d'una sortida com la d'avui.

Tots estem molt cansats, però contents. Ara bé el millor, el merescut dinar, després d'una jornada de kayak com aquesta, una "Fideua" és un àpat que es posa de meravelles, i després la tertúlia, "que si jo t'he vist bé", "que si una sortida el 28", "Os.. tu quant temps sense veure'ns", en fi el que és una reunió de palistes que ens veiem i parlem de tant en tant.

Finalment, en Jaume va sortejar material de kayak, i l'anècdota va ser que els premis, com sempre, van anar a parar a la gent del club de Lloret de Mar. Un pensament sense mala intenció: I, si canvio de club i me'n vaig amb ells? sempre tenen premis a Tarragona a Vilanova i, ¿on més?.

L'activitat va continuar a la botiga d'en Jaume mirant un vídeo i més coses, però raons familiars manen, i jo vaig deixar la concentració amb unes excel·lents sensacions i un bon cruiximent de muscles i ossos. Avui és diumenge 30, i són vora les 10 de la nit, i encara tinc un bon cruiximent a l'esquena, les espatlles ....

Finalment els agraïments: En primer lloc per a en Jaume, per haver-ho organitzat, en segon lloc agrair a tots el fet que hi anéssiu, i que hi participéssiu, i molt especialment a en Litus i a en Miquel per fer-me arribar les fotos que acompanyen aquest text.

Accés al àlbum d'en Miquel d'on s'han extret les fotos d'aquest document





Ens veurem a l'aigua

De Blanes a Cala Canyelles en kayak de mar

Blanes, 23 de novembre de 2008

El punt de trobada és el port de Blanes, i l'hora les 9:00, i el dia s'aixeca una mica rúfol. Nosaltres arribem 10 minuts tard, i els kayaks d'en Jaume ja estan descarregats a l'aparcament del port de Blanes. Ell s'en va amb la gent de Vilanova a deixar el els vehicles a Cala Canyelles.


Nosaltres ens canviem i esperem els que falten, en Lluis i l'Olga que arriben tocades les 10, jo ja pensava que en Lluis voldria fer un "Alloza", sort que venia amb l'Olga.
A dos quarts d'onze ja som a l'aigua, es dia està gris, i fa una mica de fresca, l'aigua de mar sembla calenta.

Avui amb nosaltres tenim un acompanyant de luxe, l'Alfonso (The quiet man)


Després de les darreres instruccions d'en Jaume, tots a l'aigua

Sortim navegant tranquil·lament per la bocana del Port de Blanes, malgrat que fa una mica de vent, com aquest ve del nord no el patim ara ni el patirem durant la travessa ja que quedem a recer tota l'estona.

Naveguem costejant, hi ha alguns que arrisquen massa, oi Jaume?, i d'altres s'allunyen mes de les pedres. La veritat que amb 2 "mestres" com en Jaume i l'Alfonso, fer alguna que altra bestiesa sembla fins i tot mes fàcil, oi que si Olga, per que sabeu l'Olga va entrar en un freu "surfejant" una onada, i fent un recolzament de manual de kayak, va passar tot tan ràpid que únicament va quedar immortalitzat en la memòria dels qui ho vam veure.

Després de de palejar tranquil·lament quasi 3 horetes, arribem a Lloret.


Allí desembarquem fem un mos i continuem fins a Cala Canyelles, que esta a una mitja hora de paleig.

Un cop a Cala Canyelles, sols ens queda desembarcar, i dinar, això ultim és molt important, per que hi ha gana.

Avui, rememorant l'excursió i escrivint aquesta nota sols em queda recordar les magnifiques sensacions que ha representat aquesta excursió, els paratges que hem vist lluny del brogir de la gent, jo personalment vull tornar a fer aquells freus, vull tornar a passar entre els esculls, vull cercar nous camins entre les pedres, vull conèixer mes aquella petita porció de la nostra costa, una zona que és, no ho oblidem, la "Porta de la Costa Brava".

Ens veiem a l'aigua

Un dia d'onades a Vilanova i la Geltrú

Hola palistes

En primer lloc vull agrair a Sílvia el fet que ens facilites les fotos que acompanyen aquest breu relat.

La historia comença per que la un grup del gent del Nootka Kayak Club volem fer un petit entrenament per l'Open de Vilanova que és dura a terme els propers 29 i 30 de novembre. A dos quarts d'onze, a la platja, veiem que potser si que ens entrenarem, però de segur que amb les onades que hi ha gaudirem d'un magnific dia de surf.

Avui hi som els 5 de la "colla Mallorquina", en Litus, en Mauri, en Xavi, la Carme i jo mateix, poc després s'afegeixen 2 palistes més.

Les onades son llargues i estan be de força, no és habitual un mar així a Vilanova, les fotos us expliquen millor que jo com eren les onades. El que importa és que tenen una bona mida per que puguem aprendre "kayak Surf" i practicar recolzaments i sobre tot esquimotatges.

Comencem pel mes divertit una tanda d'onades, i després una mica d'entrenament, per allò del que diran mes que res, l'entrenament no dura ni 50 minuts, però ens va bé per reposar una mica del cansament de les ondes.

A la tornada, comencem a fer onades, però des de la borà de la platja, i sobre tot fem recolzaments. Es durant aquest període que
Sílvia ens fa aquestes fotos que jo acompanyo amb el meu text. Litus, estàs impressionant.

Accés al àlbum de Sílvia d'on s'han extret les fotos d'aquest document


Ens veiem a l'aigua